Història de Barcelona:

La ciutat de Barcelona es fundà a finals del s. I aC com una colònia romana, Barcino, tot i que els seus orígens es remunten a finals de l’edat del bronze.

Al llarg dels seus 4.000 anys d’història ha estat dominada per laietans, cartaginesos, romans, visigots, cristians i musulmans, els quals ens han llegat un ric patrimoni històric i cultural.

L’antiga Barcino és el precedent més immediat de l’actual ciutat de Barcelona. El nucli urbà estava envoltat per muralles amb 4 portes d’entrada i ocupava una superfície de 10 hectàrees. Avui dia, a més dels fragments de la muralla, es poden veure molts vestigis d’aquesta antiga colònia romana, com el Temple Romà (finals del s. I aC), al carrer Paradís, La Via Sepulcral romana (segles I-III aC) a la plaça Vila de Madrid. Les torres de defensa (segle IV dC), al carrer del Correu Vell i a la plaça Ramon Berenguer. Els aqüeductes romans (segle I aC), a la Plaça Nova. El barri artesanal, el Museu d’Història de la ciutat (segles II-IV) a la Plaça del Rei i el conjunt episcopal (segles IV-VIII).

Després de l’expansió medieval, la ciutat gòtica es va desenvolupar al voltant de la Plaça de Sant Jaume. En tot el barri es poden apreciar les restes de la muralla i, entre els monuments més destacats, es troben el Palau de la Generalitat, el Palau de l’Ajuntament, la Plaça del Rei, elPalau Reial Major, l’Església de Santa Àgata i el Palau de l’Arxiu de la Corona d’Aragó.

Després de la derrota militar a la Guerra de Successió, Barcelona va tenir un creixement econòmic gràcies a les fàbriques de cotó i a la llibertat de comerç amb Amèrica.

Durant aquesta època, es va portar a terme la urbanització del Raval i de la Rambla.

Durant aquesta època es van viure moments de gran agitació a causa dels moviments socials i polítics que s’estaven desenvolupant a tot l’Estat.

Van començar les reformes urbanístiques, es van enderrocar les muralles i la Ciutadella militar. El 1848 va arribar el primer ferrocarril.

Gràcies a l’exposició universal, Barcelona no només va millorar notablement les seves infraestructures, sinó que va assolir una gran projecció internacional.

A finals del s. XIX es van començar a construir nombrosos centres d’oci i d’activitat física, la qual cosa va convertir Barcelona en la capital de l’esport espanyol.

Els anys de la postguerra i del règim franquista van ser una època molt difícil per a Barcelona, que es debatia entre els racionaments i l’estraperlo.

Amb l’arribada de la democràcia, va començar el renaixement cultural i urbanístic i, més tard, la celebració dels Jocs Olímpics de 1992 va ser l’impuls definitiu per al desenvolupament de la ciutat.

El Fòrum Universal de les Cultures de l’any 2004 va impulsar nous canvis en la ciutat i es va construir el barri de Diagonal Mar. Des d’aleshores fins ara, Barcelona s’ha convertit en una ciutat cosmopolita i de gran projecció internacional.