Historia

La ciutat de Barcelona es va fundar a la fi del s. I a. de C. com una colònia romana, Barcino; encara que els seus orígens es remunten a final de l'Edat de Bronze.
Al llarg dels seus 4000 anys d’història ha estat dominada per laietans, cartaginesos, romans, visigots, cristians i musulmans, els quals ens han llegat un ric patrimoni històric i cultural.

La Barcelona Romana
L’antiga Barcino és el precedent més immediat de l'actual ciutat de Barcelona. El nucli urbà, estava envoltat per muralles amb 4 portes d’entrada, i ocupava una superfície de 10 hectàrees. Avui dia, a més dels fragments de la muralla, poden veure’s molts vestigis d’aquesta antiga colònia romana, com el Temple Romà (final del segle I a. de C.), al carrer Paradís, La Via Sepulcral romana (segles I-III a. de C.), a la plaça Vila de Madrid. Les torres de defensa (segle IV d. de C.), al  carrer del Correu Vell i a la plaça Ramon Berenguer. Els aqüeductes romans (segle I a.C:), a la plaça Nova. El barri artesanal, el Museu d'Història de la ciutat (segles II-IV) a la plaça del Rei i el conjunt episcopal (segles IV-VIII).

La Barcelona Gòtica
Després de l’expansió medieval, la ciutat gòtica es va desenvolupar al voltant de la Plaça de Sant Jaume. En tot el barri podem apreciar-ne restes de la muralla, i entre els monuments més destacats es troben el Palau de la Generalitat, el Palau de l'Ajuntament, la Plaça del Rei, el Palau Real Major, l'Església de Santa Ágata i el Palau de l'Arxiu de la Corona d'Aragó.

La Barcelona Neoclàssica
Després de la derrota militar a la Guerra de Successió, Barcelona va tenir un creixement econòmic gràcies a les fàbriques de cotó i a la llibertat de comerç amb Amèrica. Durant aquesta època, es du a terme la urbanització del Raval i de la Rambla.

La Barcelona Modernista
Durant aquesta època es van viure moments de gran agitació a causa de els moviments socials i polítics que estaven patint a tot l'Estat. Van començar les reformes urbanístiques, es van derrocar les muralles i la Ciudadella militar. Al 1848 va arribar el primer ferrocarril.

La Barcelona dels segles XIX i XX
Gràcies a l’exposició universal, Barcelona no només va millorar notablement les seves infraestructures, sinó que va aconseguir una gran projecció internacional. A la fi del s. XIX van començar a construir-ne nombrosos centres d’oci i d’activitat física, el que va convertir a Barcelona en la capital de l’esport espanyol

La Barcelona Grisa
Els anys de la postguerra i del règim franquista van ser una època molt difícil per a Barcelona, que es debatia entre els racionaments i el estraperlo. Amb l’arribada de la democràcia, va començar el renaixement cultural i urbanístic, i més tard, la celebració dels Jocs Olímpics de 1992 va ser l'impuls definitiu per al desenvolupament de la ciutat.

La Barcelona d'Avui
El Fòrum Universal de les Cultures de l’any 2004 va impulsar nous canvis a la ciutat, i es va construir el barri de Diagonal Mar. Des de llavors fins a ara, Barcelona s’ha convertit en una ciutat cosmopolita i de gran projecció internacional.